Dins los sovenirs d'enfànçia d'Enriqueta
Guilhèm las paraulas d'òc se mesclavan a las
sabors, als perfums e als bruches familiars que
poblavan las cosinas d'un còp èra. E i aviá la lenga
qu'èra coma una salsa que ligava totas aquelas
sensacions, lor donava una significacion. Coma se fa
amb un recaliu, sufisiá de bufar dessús per la tornar
far viure. Venguda un rite, aquela cosina celebrava
los moments importants de la vida païsana : lo
masèl, batesons, vendémias, la vòta, las fèstas
de la Glèisa. Se manjava fòrça, caliá plan se refar
los muscles. Mas çò qu'Enriqueta Guilhèm nos
ramenta amb bonaür es la jòia qu'asondava dins
aquelas taulejadas qu'amassavan mainatges, pepins
e meninas e totes los qu'avián trimat amassa.
Aquà èra coma una fèsta del trabalh.
De la bouche à la langue, plus de 120 recettes précédées d'une
évocation des fêtes d'autrefois. Cuisine festive, celle des fêtes familiales et
villageoises qu'Henriette Guilhem fait revivre, de la fête du cochon à la fête des
vendanges, ou cuisine parfois bien modeste de tous les jours, c'est la cuisine à
vue de nez. Celle de nos grands-mères qui ignoraient la balance de nos modernes
livres de cuisine, mais dont elle a retrouvé ingrédients et dosages et qu'elle
transmet dans son vocabulaire et son contexte d'origine. Cristian Laus
We publiceren alleen reviews die voldoen aan de voorwaarden voor reviews. Bekijk onze voorwaarden voor reviews.