Standaard Boekhandel gebruikt cookies en gelijkaardige technologieën om de website goed te laten werken en je een betere surfervaring te bezorgen.
Hieronder kan je kiezen welke cookies je wilt inschakelen:
Technische en functionele cookies
Deze cookies zijn essentieel om de website goed te laten functioneren, en laten je toe om bijvoorbeeld in te loggen. Je kan deze cookies niet uitschakelen.
Analytische cookies
Deze cookies verzamelen anonieme informatie over het gebruik van onze website. Op die manier kunnen we de website beter afstemmen op de behoeften van de gebruikers.
Marketingcookies
Deze cookies delen je gedrag op onze website met externe partijen, zodat je op externe platformen relevantere advertenties van Standaard Boekhandel te zien krijgt.
Je kan maximaal 250 producten tegelijk aan je winkelmandje toevoegen. Verwijdere enkele producten uit je winkelmandje, of splits je bestelling op in meerdere bestellingen.
A la seva casa de Kersko, a tocar de Praga, Hrabal es tanca per escriure i tenir cura dels seus gats, entre els quals el favorit és Autíc?ko. Els gats marquen el ritme de cada dia amb les seves entremaliadures, les seves ganes de jugar, els horaris dels seus menjars. I Hrabal s'hi lliura amb una tendresa excepcional. Però, així que els gats comencen a reproduir-se en excés, l'autor ja no té temps de treballar ni de dormir. Es veu obligat llavors a prendre mesures per preservar un cert equilibri a la colònia, i pateix i s'odia a si mateix perquè sap que, malgrat que estima tant els seus gatets, n'haurà de matar una part si vol poder seguir tenint cura de la resta. Turmentat, només aconsegueix redimir la culpa després d'un accident de cotxe del qual sobreviu de miracle. En una entrevista, Hrabal va dir sobre aquesta balada de gats: 'No sóc gens indulgent quan es tracta d'aprofundir en el sentiment de culpa. De fet, quan en el món s'esdevé alguna cosa terrible, sento com si fos jo qui ho hagués fet, o com si m'ho haguessin fet a mi. (?) Puc veure com la gent dispara (?), la guerra, els innocents, i uns i altres sóc jo. I fins i tot el gat, el gat mort, sóc jo. Quan veig un gos atropellat en algun lloc, també sóc jo. Qualsevol ésser viu em desperta una compassió profunda'.