Standaard Boekhandel gebruikt cookies en gelijkaardige technologieën om de website goed te laten werken en je een betere surfervaring te bezorgen.
Hieronder kan je kiezen welke cookies je wilt inschakelen:
Technische en functionele cookies
Deze cookies zijn essentieel om de website goed te laten functioneren, en laten je toe om bijvoorbeeld in te loggen. Je kan deze cookies niet uitschakelen.
Analytische cookies
Deze cookies verzamelen anonieme informatie over het gebruik van onze website. Op die manier kunnen we de website beter afstemmen op de behoeften van de gebruikers.
Marketingcookies
Deze cookies delen je gedrag op onze website met externe partijen, zodat je op externe platformen relevantere advertenties van Standaard Boekhandel te zien krijgt.
Je kan maximaal 250 producten tegelijk aan je winkelmandje toevoegen. Verwijdere enkele producten uit je winkelmandje, of splits je bestelling op in meerdere bestellingen.
Aquest llibre parteix d'una constatació: la realitat no existeix. No hi ha enlloc cap realitat fixa, eterna, sempre igual a ella mateixa. L'única realitat és l'aparença. Però les aparences canvien, es transformen, i depenen de qui les percep. En molts moments de la història, aquesta constatació va fer creure els homes que la vida i el món eren un caos. I que calia atrapar la realitat immutable de les coses que s'amaga rera les aparences. La modernitat, en canvi, sembla instal. lada en l'acceptació que res no és real, sinó només aparença. Antoni Marí ha volgut resseguir aquest conflicto que es resumeix en la frase 'no hi ha fets, hi ha interpretacions'. I es pregunta de quina manera incideix en la vida de cadascú de nosaltres: els conflictes del jo, els conflictes del jo amb la naturalesa (el no-jo com diria Fichte) i els conflictes entre dos jos. És així com la soledat, la construcción de la identitat, el cos, l'emoció estètica, la infància, la diferència, la natura, la guerra, la memòria, la fraternitat, són analitzats, com diu l'autor, 'amb interpretacions que altres han fet d'aquests conflictes, intentant fer una recapitulació que no té cap voluntat dogmàtica, sinó una voluntat lliure de jugar el joc de les aparences que m'ha permès posar una mica d'ordre en aquest caos que és la realitat i la vida'.