Standaard Boekhandel gebruikt cookies en gelijkaardige technologieën om de website goed te laten werken en je een betere surfervaring te bezorgen.
Hieronder kan je kiezen welke cookies je wilt inschakelen:
Technische en functionele cookies
Deze cookies zijn essentieel om de website goed te laten functioneren, en laten je toe om bijvoorbeeld in te loggen. Je kan deze cookies niet uitschakelen.
Analytische cookies
Deze cookies verzamelen anonieme informatie over het gebruik van onze website. Op die manier kunnen we de website beter afstemmen op de behoeften van de gebruikers.
Marketingcookies
Deze cookies delen je gedrag op onze website met externe partijen, zodat je op externe platformen relevantere advertenties van Standaard Boekhandel te zien krijgt.
Je kan maximaal 250 producten tegelijk aan je winkelmandje toevoegen. Verwijdere enkele producten uit je winkelmandje, of splits je bestelling op in meerdere bestellingen.
«El Amor de perdição, de Camilo, es uno de los libros fundamentales de la literatura ibérica.» MIGUEL DE UNAMUNO, Por Tierras de España y Portugal «Senyors, us agradaria escoltar una bella història d'amor i de mort?» La magnífica frase inicial del Tristà de Bédier, tan sovint citada, encaixa a la perfecció com a síntesi temàtica d'Amor de perdició. »Aquesta novel·la de Camilo Castelo Branco, la més coneguda de l'ultraromanticisme portuguès, és, en la seva essència, la història d'un amor impossible i del destí tràgic al qual es veuen forçats els seus protagonistes. Com Bédier, també Castelo Branco resumeix la peripècia de la seva obra en una sola frase: "Va estimar, es va perdre i va continuar estimant." No obstant això, davant l'inici del Tristà, en que una història d'amor i de mort, sense individualitzar encara els protagonistes, és oferta als oients-lectors, Camilo Castelo Branco construeix la seva frase-nucli amb un subjecte implícit en les formes verbals personals, un personatge individualitzat des del principi: Simão Botelho. A través de l'individualisme violent d'en Simão, del seu intent de redempció mitjançant l'amor, del fracàs de l'experiència i de la seva mort com a únic absolut i única salvaguarda de l'honor personal, Camilo Castelo Branco construeix l'exemple més acabat d'heroi romàntic de la literatura portuguesa. »Qui és l'autor d'aquesta història d'amor i de mort? Camilo Castelo Branco -a qui anomenarem en Camilo, tal com han fet cinc generacions de portuguesos- va néixer el 1825 i va morir el 1890.» Del pròleg d'ELENA LOSADA